Arribes i m’expliques, ja sé que diràs.
Conec tots els teus versos, ja m’hi he acostumat.
I com continuar la lletra si ja ho saps.
Dir-t’ho se m’està fent complicat.
Arribes i m’abraces com si fes molt temps.
Només amb la mirada ja sé que pretens.
Si fóssim orenetes tocaríem el cel,
i el vent ens portaria on sempre tornem.
Sabem que tot és més fàcil que l’aire que guardes.
Cantant tot es passa si et tinc.
Sabem que serem nosaltres la màgia de l’aire que
ofega la por dels valents.
Marxes i t’emportes un trosset de mi.
Quan ens tornem a veure jo ja et podré dir;
que per molts dies que passin sabem que ens tenim
i, malgrat la distància, sempre et porto a dins.
Marxes i jo em quedo amb un trosset de tu.
El que tu em regales no m’ho dóna ningú.
Som dos flocs de neu a dins d’aquest iglú,
i aquesta cançó la faig per tu.
Sabem que tot és més fàcil que l’aire que guardes.
Cantant tot es passa si et tinc.
Sabem que serem nosaltres la màgia de l’aire que
ofega la por dels valents.
Sabem que tot és més fàcil que l’aire que guardes.
Cantant tot es passa si et tinc.
Sabem que serem nosaltres la màgia de l’aire que
ofega la por dels valents.